31/5/07

Crònica d’Octubre de 2000

El President Pujol acaba de complir setanta anys, y, després de més de vint anys, continua exercint les funcions del seu càrrec a la Generalitat. Diu de si mateix que ha sabut interpretar les necessitats de Catalunya, i que es va aprofitar de l'absència de majoria absoluta a Espanya. El nou director de La Vanguardia, a l’òrbita del PP, escriu que “en política serveix de molt poc recrear-se en el passat”. I tornant al present, des de CiU es queixen de què els ministres del govern Aznar, a l’actual legislatura, davant els problemes de transferències pendents repeteixen, privadament, que és Josep Mari el que posa les dificultats. Alguna cosa hem guanyat, a l’anterior legislatura, els ministres es fotien les culpes els uns als altres per tal de protegir a Josep Maria Aznar. Un Aznar que, segons les seves paraules, i malgrat l’opinió de Fraga Iribarne, no repetirà cartell electoral a les properes eleccions generals. La lluita per la successió es prepara al PP.

No es pot negar que Pujol aglutina la coalició en el poder a Catalunya. Però, des de fa una pila d’anys, els de CiU surten a baralla gairebé diària, mentrestant un sector d’ERC tracta de fer-se necessaris per tal d’allunyar el PP de la governació de Catalunya, després de que els republicans es van oferir als socialistes a les darreres eleccions i van ser rebutjats per aquests passat el procés electoral. No hem d’oblidar que el PP dóna un suport pràctic a CiU en el Parlament de Catalunya. És simptomàtic l’inici de moviments soterrats com el de militants d’Esquerra a la Generalitat de Catalunya que reben tractes de favor amb la concessió de substancioses comissions de serveis que els permeten accedir a càrrecs de designació digital que la gent d’Unió creien reservats per ells. Aquest fet és un element més de fricció, d’Unió amb Convergència. Els militants del partit de Pujol sempre han estat crítics amb els seus socis de coalició. Des de Convergència anomenen als d'Unió com els de la"roba de paraigua" per l’afecció democristiana d'amagar- se darrera de ¡es sotanes; per cert, una forma de fer política que els ha anat prou bé, encara que estigués caracteritzada pel treball brut que feia la jerarquia eclesiàstica amb un radicalisme nacionalista mentre que els polítics jugaven la carta de la moderació. Un joc que part de la jerarquia, pel que sembla els darrers mesos, ja no està disposada a jugar per més temps, molt preocupada per la continuada pèrdua de parroquians.

La lluita per la successió a la coalició CiU promet ser prou interessant. Al líder d’Unió, Josep Anton Duran Lleida, al qual li han sortit corrents critiques a la seva formació, té un oponent a Convergència, Artur Mas. Però segons les enquestes, aquests dos polítics professionals han de comptar amb la figura d’un Miquel Roca, que malgrat l’abandó de la política activa continua tenint molts partidaris. Duran recorda que el projecte de CiU no és independentista i es mostra partidari d’implicar-se en la política espanyola per millor defensar els interessos de Catalunya, i, encara, que no ho digui, veu com una necessitat de supervivència l’obrir-se als no nacionalistes i ser un referent per als ciutadans de parla castellana. Artur Mas rep el suport dels radicals de CDC i rebutja les propostes dels moderats de Convergència.

Sempre ens han dit que ho feien tot per Catalunya. No obstant, Jordi Pujol i els de la seva banda, comencen a comprendre que no han sabut presentar la imatge bona de Catalunya davant la resta d’Espanya. Després de presentar paisatges i ciutats en anteriors campanyes publicitàries, ara opten per recórrer a actrius i actors, cantants i humoristes que viuen a Madrid per vendre una millor imatge de Catalunya i promoure l’afluència turística. A l’espot televisiu se li afegirà un text de cada personatge contractat que es publicarà a la premsa per tal de demostrar que els catalans són persones simpàtiques i amb sentit de l'humor. ja que no són tancats, ni avorrits, ni garrepes, degut suposadament a l'existència del "pa amb tomaquet". En teoria, la campanya “Catalunya. Hay que verla” costarà 235 milions segons el diari La Vanguardia. Però, altres mitjans, com Diari de Tarragona, diu que “la Generalitat invertirà 700 milions de pessetes cada any, durant quatre”. La pretensió d’eliminar tòpics negatius costarà 2.800 milions que seran abonats a mitges entre la Generalitat i empreses com El Corte Inglés, Renfe i Telefònica. Però, la existència de tòpics i llur permanència en el temps no és una motivació fruit de la casualitat ni d’un dia, així, doncs, buscar culpables externs és no voler reflexionar sobre ells, saber-ne el seu origen i el per què han arrelat en tantes consciències. Sense autocrítica, mai no es podrà canviar aquesta imatge ni a cop de talonari, ja que com diu un altre anunci, el de VisionLab, lo important no és que la persona contractada digui excel·lències del producte, si no que ho expressi la persona que el compra.

En el terreny de l’oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) debat la seva crisi entre una cúpula que juga al catalanisme i unes bases que són PSOE. I la cúpula per mantenir alguna parcel·la de poder en municipis, consells comarcals o diputacions necessita ampliar les seves bases. L’interès del PSC per fagocitar les restes d’Iniciativa per Catalunya, IU i altres col·lectius comunistes és prou evident, si bé, algunes vegades, en aquesta tasca han arribat més tard que CiU o ERC en oferir càrrecs als futurs i nous trànsfugues. I és que, des de fa temps, els partits del sistema comptaven un càrrec, un militant; però, ara i cada vegada més, molts dels càrrecs estan ocupats per independents situats, per imperatiu legal, a les llistes tancades dels partits. Un sistema amb múltiples forats a la seva estructura.

Torna el Blau

A les carreteres catalanes, de mica en mica, va desapareixent el color verd deis uniformes de la Guàrdia Civil de Tràfic que es substituït pel color blau dels uniformes del Mossos d'Esquadra. En el context d'aquest canvi de coloració, noranta dos agents de la Guàrdia Civil deixaran la Benemèrita per passar a la policia autonòmica. Cotxes, motos, furgonetes i Comissaries estaran connectades informàticament entre elles i amb la Central a Barcelona. La policia autonòmica s'encarrega de la seguretat a les presons, de temes relacionats amb menors, del control deis excessos de velocitat, alcoholèmia i en la detecció de les conductes de risc. A partir de 11 de desembre, els Ajuntaments interessats podran signar un conveni amb el servei Català de Transit perquè siguin els Mossos el que tinguin les competències de tràfic a l'interior de les localitats, cosa que fins ara corresponia a les Policies Locals. Fins al 2010 els Mossos d'Esquadra no assumiran les plenes competències en matèria de seguretat en un desplegament que es va iniciar l'any 1982.

La Generalitat vol que els Mossos d'Esquadra assoleixin les competències en matèria de lluita contraterrorista, i mentre arriba aquest moment ofereix la seva col·laboració en aquesta tasca.

Travessar el desert

Jordi Pujol ha reconegut que CiU es troba en "plena travessia del desert" amb el suport i la cooperació al govern del PP. Per si un cas, en mig de la discussió de qui liderarà el projecte de CiU, ja es proposen com iniciar la reforma de l'Estatut per a dintre d'uns anys, com integrar a les noves generacions, com mantenir el "sentimentalisme nacionalista" o com reforçar el "psicoanàlisi col·lectiu" . Alguns membres de l'Executiva de Convergència no van entendre aquestes paraules de Pujol: "Quan em contemplo al mirall em veig abominable i quan em comparo amb els altres em trobo excel·lent". Pot ser, a més del psicoanàlisi col·lectiu, alguns també necessiten el psicoanàlisi individual.

Però, en aquesta travessia del desert, la coalició continua en plena gresca. Un dia, els de CDC inicien la gatzara, al dia següent són les Joventuts que demanen la fusió d'ambdós partits, i dia si i altre també, Josep Antoni Duran i Lleida vol ser el líder de CiU i President de la Generalitat de Catalunya, això sí amb una total humilitat cristiana i grans mostres d'estoica resignació, i per tal de dur aquesta feixuga creu opta per la lluita, sobre tot després del cas Pallerols on 115 milions dels Fons socials Europeus estan afectats de diverses irregularitats. El conseller Artur Mas, en actitud no tan beatífica però més silenciosa, espera fer els deures i aprofitar el temps d'esbarjo per gronxar-se al costat de Jordi Pujol i rebre així la nominació per tractar de ser President de la Generalitat. També, en el guirigall d'aquest ambient segur que l'Església té alguna cosa a dir i que realitzarà algun tipus de pressió conforme als seus interessos terrenals. Solament desitgem que, al contrari del que li va passar a Moisès, no s'equivoquin d' Agencia de viatges i es passin uns altres quaranta anys donant voltes pel desert.

(Publicat a El Federal núm. 7 – Octubre 2000)

No hay comentarios:

Publicar un comentario