Crònica de novembre 2002
Els viatges d’Aznar
A les darreres setmanes Josep Maria Aznar s'ha prodigat en les seves visites a Catalunya per fer-se valdre davant la fi del pujolisme. Els populars pensen que no han tocat sostre electoral a Catalunya, on han de recuperar la dreta pragmàtica que votava a Pujol i als electors "espanyolistes" d'altres formacions com ara el PSC. Sembla que el president del govern tingués una autèntica "febre inauguradora". Si Aznar va dir que inauguraria el tram del TGV entre Saragossa i Lleida, Joan Carles ho va fer dos dies abans en una nova prova de descoordinació entre La Zarzuela i Moncloa.
Les visites d'Aznar a Catalunya són pel PP una necessitat de mostrar com s'inverteix en infraestructures, quan tenen majoria absoluta i no necessiten l’ajut de CIU, perquè Josep Piqué obtingui els millors resultats possibles en unes properes comeses electorals marcades per la política de les grans banderes i pel cops de decret. Amb l’encalç al nacionalisme identitari, el PP fomenta i tracta d'aprofitar la divisió del postpujoiisme entorn al concepte de sobiranisme català. El PP no pot dissimular la seva veritable ''fe democràtica", la ximplesa i pobresa d'arguments d'un pensament polític caracteritzat pel centralisme, la confrontació oligàrquica de la societat i la primacia de la jerarquia, que els fa practicar una política del "acoso y derribo" dels contraris, al temps que els mostra com incapaços d'admetre les revoltes contra el PHN, la llei d'educació, les reformes laborals, la corrupció, o d'acceptar la existència de governs autonòmics plurals o de superar les discrepàncies que sorgeixen al País Basc. El seu concepte de la Unitat d'Espanya, és el de la simbologia de les grans banderes a l’estil del tercer Reich, és el de la temptació autoritària que no admet la pluralitat i el respecte, però que navega entre el possibilisme de CiU, el pactisme controlat del PSOE, i l'enfrontament del PNB.
Aznar és "castellà de paraula" -segons Jordi Pujol, però no li agrada el seu tarannà i sobretot que no l’hagi convidat més a la Moncloa per celebrar converses bilaterals i mantenir escenes de sofà com a l’època de Felipe González.
Autonomia
No s 'havien apaivagat encara els ànims per l’aprovació de la Llei de Partits, que prohibeix de facto qualsevol discrepància sobre el model constitucional d'Estat, quan Aznar i el ministeri d'Administracions Públiques tornen a la carrega atiant el foc amb els homenatges a la bandera i establint les competències pendents de traspassar, per exemple: vuit per a Euskadi i dues per Catalunya. Els governs del País Basc i de Catalunya no estan pas d'acord en donar per tancats els seus estatuts i reclamen 37 i 88 competències respectivament. Des del govern d' Aznar mantenen que els nacionalistes volen un nou marc jurídic incompatible amb la Constitució. "L' abast dels estatuts no els fixa el Govern, ni menys una formació política o un executiu autonòmic. La Pax Autonómica hauria de ser el resultat d'un acord entre les parts, amb els límits de la Constitució i els propis estatuts" -segons el ministre Javier Arenas.
Per la seva banda, trasplantant la seva política d'Euskalerria, el PP denuncia un possible front de CiU i ERC com a lesiu per a Catalunya, la CiU per fer apologia de la confrontació i no impulsar lleis tant importants com la de la família, d' educació, de formació professional, d'universitats o tributaria. A ERC, amb un sol diputat al Congrés, l’acusa de voler fer d'oracle de Catalunya.
El Camp: Lluita i PHN
Els pagesos denuncien l’especulació amb la terra que cometen els grans industrials que s'incorporen al mercat agrícola, encarint els preus, la qual cosa fa més difícil modernitzar i ampliar les explotacions agràries de forma que es facin més rendibles. Malgrat, que l’explotació familiar agrícola és garantia d'una producció de qualitat i d'equilibri territorial. Els pagesos denuncien que la lluita contra el transvasament de l’Ebre "ens esta comportant moltes pressions per part d' organismes públics i poders fàctics" -explica Josep Nogués d'UP.
La societat Transaguas, creada pel govern Aznar per fer els transvasaments, va presentar l’Avaluació de l'impacte ambiental del projecte de transferències autoritzades a la llei del Pla Hidrològic Nacional. Per la seva banda, l’Informe Franquet, que analitza les series cronològiques del cabal del riu Ebre, conclou que el ''riu Ebre no té cabal per transvasar i que els pròxims anys ni tan sols en tindrà per al seu manteniment ecològlc”.
El front d' ajuntaments contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), malgrat l’abandó d'ERC, prepara al·legacions als projectes de transvasament en una activació de la lluita institucional per aturar-los. Al·legacions i suggeriments que han de ser contundents i clars respecte a l'impacte negatiu que el transvasament tindria a la conca de l’Ebre, al Delta i a les Terres de l’Ebre en general. Les al·legacions de la Plataforma en Defensa de l'Ebre es basaran no només en la manca de cabal del riu sinó en l’impacte sobre zones naturals o la incompatibilitat de certes infraestructures.
Mapa Eòlic
El govern de la Generalitat va aprovar el mapa eòlic amb la prestació de que aquest sistema energètic aporti el sis per cent de l' energia elèctrica que es consumeixi a Catalunya. el nou decret exclou un 23 per cent del territori, on queda expressament prohibit la ubicació de molins de vent en qualsevol parc natural, existents o previstos, com els pares deis Ports, Montsant i Alt Pirineu. S' estableixen zones incompatibles com les serres de Cardó -el Boix, Pandòls i Cavalls i al Delta de l'Ebre-, i s'amplien les franges de protecció a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs.
El conseller Artur Mas va criticar les actituds dels grups ecologistes que "estan en contra de tot i que no aposten per l'energia neta i renovable". El Gepec i la Coordinadora de Plataformes Meridionals per a la Defensa del Patrimoni Natural havien denunciat que els consellers de Medi Ambient, Ramon Espadaler, i d'Indústria, Antoni Subirà, havien ordenat fer informes mediambientals "a mida" per justificar l’aprovació de centrals eòliques no recomanades per tècnics de Medi Ambient. Els grups ecologistes van demanar la dimissió d'ambdós consellers i la reprovació de Jordi Pujol.
(Publicat en El Federal núm. 15 - Novembre 2002)
A les darreres setmanes Josep Maria Aznar s'ha prodigat en les seves visites a Catalunya per fer-se valdre davant la fi del pujolisme. Els populars pensen que no han tocat sostre electoral a Catalunya, on han de recuperar la dreta pragmàtica que votava a Pujol i als electors "espanyolistes" d'altres formacions com ara el PSC. Sembla que el president del govern tingués una autèntica "febre inauguradora". Si Aznar va dir que inauguraria el tram del TGV entre Saragossa i Lleida, Joan Carles ho va fer dos dies abans en una nova prova de descoordinació entre La Zarzuela i Moncloa.
Les visites d'Aznar a Catalunya són pel PP una necessitat de mostrar com s'inverteix en infraestructures, quan tenen majoria absoluta i no necessiten l’ajut de CIU, perquè Josep Piqué obtingui els millors resultats possibles en unes properes comeses electorals marcades per la política de les grans banderes i pel cops de decret. Amb l’encalç al nacionalisme identitari, el PP fomenta i tracta d'aprofitar la divisió del postpujoiisme entorn al concepte de sobiranisme català. El PP no pot dissimular la seva veritable ''fe democràtica", la ximplesa i pobresa d'arguments d'un pensament polític caracteritzat pel centralisme, la confrontació oligàrquica de la societat i la primacia de la jerarquia, que els fa practicar una política del "acoso y derribo" dels contraris, al temps que els mostra com incapaços d'admetre les revoltes contra el PHN, la llei d'educació, les reformes laborals, la corrupció, o d'acceptar la existència de governs autonòmics plurals o de superar les discrepàncies que sorgeixen al País Basc. El seu concepte de la Unitat d'Espanya, és el de la simbologia de les grans banderes a l’estil del tercer Reich, és el de la temptació autoritària que no admet la pluralitat i el respecte, però que navega entre el possibilisme de CiU, el pactisme controlat del PSOE, i l'enfrontament del PNB.
Aznar és "castellà de paraula" -segons Jordi Pujol, però no li agrada el seu tarannà i sobretot que no l’hagi convidat més a la Moncloa per celebrar converses bilaterals i mantenir escenes de sofà com a l’època de Felipe González.
Autonomia
No s 'havien apaivagat encara els ànims per l’aprovació de la Llei de Partits, que prohibeix de facto qualsevol discrepància sobre el model constitucional d'Estat, quan Aznar i el ministeri d'Administracions Públiques tornen a la carrega atiant el foc amb els homenatges a la bandera i establint les competències pendents de traspassar, per exemple: vuit per a Euskadi i dues per Catalunya. Els governs del País Basc i de Catalunya no estan pas d'acord en donar per tancats els seus estatuts i reclamen 37 i 88 competències respectivament. Des del govern d' Aznar mantenen que els nacionalistes volen un nou marc jurídic incompatible amb la Constitució. "L' abast dels estatuts no els fixa el Govern, ni menys una formació política o un executiu autonòmic. La Pax Autonómica hauria de ser el resultat d'un acord entre les parts, amb els límits de la Constitució i els propis estatuts" -segons el ministre Javier Arenas.
Per la seva banda, trasplantant la seva política d'Euskalerria, el PP denuncia un possible front de CiU i ERC com a lesiu per a Catalunya, la CiU per fer apologia de la confrontació i no impulsar lleis tant importants com la de la família, d' educació, de formació professional, d'universitats o tributaria. A ERC, amb un sol diputat al Congrés, l’acusa de voler fer d'oracle de Catalunya.
El Camp: Lluita i PHN
Els pagesos denuncien l’especulació amb la terra que cometen els grans industrials que s'incorporen al mercat agrícola, encarint els preus, la qual cosa fa més difícil modernitzar i ampliar les explotacions agràries de forma que es facin més rendibles. Malgrat, que l’explotació familiar agrícola és garantia d'una producció de qualitat i d'equilibri territorial. Els pagesos denuncien que la lluita contra el transvasament de l’Ebre "ens esta comportant moltes pressions per part d' organismes públics i poders fàctics" -explica Josep Nogués d'UP.
La societat Transaguas, creada pel govern Aznar per fer els transvasaments, va presentar l’Avaluació de l'impacte ambiental del projecte de transferències autoritzades a la llei del Pla Hidrològic Nacional. Per la seva banda, l’Informe Franquet, que analitza les series cronològiques del cabal del riu Ebre, conclou que el ''riu Ebre no té cabal per transvasar i que els pròxims anys ni tan sols en tindrà per al seu manteniment ecològlc”.
El front d' ajuntaments contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), malgrat l’abandó d'ERC, prepara al·legacions als projectes de transvasament en una activació de la lluita institucional per aturar-los. Al·legacions i suggeriments que han de ser contundents i clars respecte a l'impacte negatiu que el transvasament tindria a la conca de l’Ebre, al Delta i a les Terres de l’Ebre en general. Les al·legacions de la Plataforma en Defensa de l'Ebre es basaran no només en la manca de cabal del riu sinó en l’impacte sobre zones naturals o la incompatibilitat de certes infraestructures.
Mapa Eòlic
El govern de la Generalitat va aprovar el mapa eòlic amb la prestació de que aquest sistema energètic aporti el sis per cent de l' energia elèctrica que es consumeixi a Catalunya. el nou decret exclou un 23 per cent del territori, on queda expressament prohibit la ubicació de molins de vent en qualsevol parc natural, existents o previstos, com els pares deis Ports, Montsant i Alt Pirineu. S' estableixen zones incompatibles com les serres de Cardó -el Boix, Pandòls i Cavalls i al Delta de l'Ebre-, i s'amplien les franges de protecció a les muntanyes de Tivissa i Vandellòs.
El conseller Artur Mas va criticar les actituds dels grups ecologistes que "estan en contra de tot i que no aposten per l'energia neta i renovable". El Gepec i la Coordinadora de Plataformes Meridionals per a la Defensa del Patrimoni Natural havien denunciat que els consellers de Medi Ambient, Ramon Espadaler, i d'Indústria, Antoni Subirà, havien ordenat fer informes mediambientals "a mida" per justificar l’aprovació de centrals eòliques no recomanades per tècnics de Medi Ambient. Els grups ecologistes van demanar la dimissió d'ambdós consellers i la reprovació de Jordi Pujol.
(Publicat en El Federal núm. 15 - Novembre 2002)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario