Criminalitzar la CNT
Es compleixen vint-i-cinc anys de l’anomenat Cas Scala. El 15 de gener de 1978, a les poques hores de celebrada la manifestació de CNT contra els Pactes de la Moncloa, la sala de festes de Barcelona, Scala, va quedar destruïda per un incendi provocat amb còctel molotov. La destrucció del local suposa la mort de quatre treballadors i deixà sense feina a més de 300 i pèrdues per valor de 1.000 milions de pessetes de 1978.
TVE va difondre immediatament la noticia, tot vinculant CNT amb l’atemptat. La CNT, en ple procés de reorganització, va ser criminalitzada per UCD qui la va associar a tots els fenòmens de violència política. L'instigador d'aquells fets resultà ser un confident de la policia, Joaquim Gambin Hemández, que va quedar al marge de detencions i judicis fins a l' any 1983, en que fou processat com a coautor de l’incendi. Tot l’esforç de reconstrucció de CNT ja s'havia ensorrat.
El 29 de febrer de 1976, a l’església de Sant Medir, CNT va realitzar una assemblea clandestina de reorganització amb participació de 500 persones de diversos sectors productius: arts gràfiques, construcció, ensenyament, metall i sanitat, de sectors estudiantils, grups llibertaris i contraculturals sorgits d'ençà el maig de 68. L'assembleisme i l’acció directa per la resolució deis conflictes sense cap tipus d'intervenció de l’estat eren els elements d'unió de tots aquests grups. Però, es trobaven gent de dos grups d'edat ben diferenciats: els menors de 30 anys i els majors de seixanta. A l' abisme generacional s'afegí un conglomerat de projectes tan diversos que generaria fortes tensions internes al si de l’organització anarquista. El sector exterior dominava les estructures orgàniques del sindicat en part per l'admiració i respecte de que disposaven.
A l’octubre de 1976 van celebrar el seu primer míting a Mataró, i d'aquesta data fins febrer de 1977, va sostenir la vaga i el procés assembleari de l’empresa Roca de Gavà per negociar les reclamacions obreres. A juliol, CNT celebra un míting a Montjuic amb la presencia de més de 100.000 persones. De juliol a octubre de 1977 van mantenir la vaga de les benzineres de Barcelona, fins a un acord provincial amb la patronal beneficiós per als treballadors. Esforç perdut a l’any següent, quan CCOO i UGT signaren un acord nacional que eliminava gran part de les avantatges aconseguides per CNT. Des de setembre de 1977, CNT donà suport a la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), presos comuns que demanava l’amnistia per ser víctimes socials del franquisme.
Quan l’octubre de 1977, els partits polítics amb representació parlamentaria, oblidant-se dels sindicats que havien utilitzat com a escambells per pujar, signaren els Pactes de la Moncloa per consolidar la "democràcia" i aconseguir la pau social es trobaren amb l’oposició radical de CNT. Els ''politics del sistema" solament deixaren al sindicalisme una possibilitat: la d' establir un model semblant al polític mitjançant l’elecció de membres del comitè d'empresa en proporció al nombre de vots obtinguts i no pas segons l’afiliació a cada sindicat.
L'espectacular creixement d'afiliació de CNT durant 1976 i 1977 causa preocupació a la patronal, al govern central, i també a la resta d'organitzacions sindicals, especialment a UGT i CCOO que veiem perillar el model sindical pactat de hegemonia a dues bandes i, sobre tot, la seva part en el repartiment del patrimoni sindical de la CNT. Els dirigents de la Patronal, UGT i CCOO respiraren tranquils quan els agents infiltrats a CNT, i al servei de Rodolfo Mart!n Villa i de la UCD, van provocar la desaparició de l’amenaça anarquista.
1978 serà un any de crisi a Catalunya: tancaments d' empreses, expedients de crisi i el desmantellament de sectors industrials sencers. La campanya d' abstenció i el boicot a les eleccions sindicals va generar un intens debat electoral al si de l’organització, que obliga molts cenetistes a presentar-se com a "no afiliats" per ser escollits membres dels comitès d'empresa. Al setembre de 1979, al V Congrés de CNT es produí l’escissió entre CNT-AIT i CNT renovada, a qui el Tribunal Suprem, en 1989, li va negar l’ús de les sigles CNT, per la qual cosa va adoptar el nom de CGT.
(Publicat en El Federal núm. 16 - Abril 2003)
TVE va difondre immediatament la noticia, tot vinculant CNT amb l’atemptat. La CNT, en ple procés de reorganització, va ser criminalitzada per UCD qui la va associar a tots els fenòmens de violència política. L'instigador d'aquells fets resultà ser un confident de la policia, Joaquim Gambin Hemández, que va quedar al marge de detencions i judicis fins a l' any 1983, en que fou processat com a coautor de l’incendi. Tot l’esforç de reconstrucció de CNT ja s'havia ensorrat.
El 29 de febrer de 1976, a l’església de Sant Medir, CNT va realitzar una assemblea clandestina de reorganització amb participació de 500 persones de diversos sectors productius: arts gràfiques, construcció, ensenyament, metall i sanitat, de sectors estudiantils, grups llibertaris i contraculturals sorgits d'ençà el maig de 68. L'assembleisme i l’acció directa per la resolució deis conflictes sense cap tipus d'intervenció de l’estat eren els elements d'unió de tots aquests grups. Però, es trobaven gent de dos grups d'edat ben diferenciats: els menors de 30 anys i els majors de seixanta. A l' abisme generacional s'afegí un conglomerat de projectes tan diversos que generaria fortes tensions internes al si de l’organització anarquista. El sector exterior dominava les estructures orgàniques del sindicat en part per l'admiració i respecte de que disposaven.
A l’octubre de 1976 van celebrar el seu primer míting a Mataró, i d'aquesta data fins febrer de 1977, va sostenir la vaga i el procés assembleari de l’empresa Roca de Gavà per negociar les reclamacions obreres. A juliol, CNT celebra un míting a Montjuic amb la presencia de més de 100.000 persones. De juliol a octubre de 1977 van mantenir la vaga de les benzineres de Barcelona, fins a un acord provincial amb la patronal beneficiós per als treballadors. Esforç perdut a l’any següent, quan CCOO i UGT signaren un acord nacional que eliminava gran part de les avantatges aconseguides per CNT. Des de setembre de 1977, CNT donà suport a la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL), presos comuns que demanava l’amnistia per ser víctimes socials del franquisme.
Quan l’octubre de 1977, els partits polítics amb representació parlamentaria, oblidant-se dels sindicats que havien utilitzat com a escambells per pujar, signaren els Pactes de la Moncloa per consolidar la "democràcia" i aconseguir la pau social es trobaren amb l’oposició radical de CNT. Els ''politics del sistema" solament deixaren al sindicalisme una possibilitat: la d' establir un model semblant al polític mitjançant l’elecció de membres del comitè d'empresa en proporció al nombre de vots obtinguts i no pas segons l’afiliació a cada sindicat.
L'espectacular creixement d'afiliació de CNT durant 1976 i 1977 causa preocupació a la patronal, al govern central, i també a la resta d'organitzacions sindicals, especialment a UGT i CCOO que veiem perillar el model sindical pactat de hegemonia a dues bandes i, sobre tot, la seva part en el repartiment del patrimoni sindical de la CNT. Els dirigents de la Patronal, UGT i CCOO respiraren tranquils quan els agents infiltrats a CNT, i al servei de Rodolfo Mart!n Villa i de la UCD, van provocar la desaparició de l’amenaça anarquista.
1978 serà un any de crisi a Catalunya: tancaments d' empreses, expedients de crisi i el desmantellament de sectors industrials sencers. La campanya d' abstenció i el boicot a les eleccions sindicals va generar un intens debat electoral al si de l’organització, que obliga molts cenetistes a presentar-se com a "no afiliats" per ser escollits membres dels comitès d'empresa. Al setembre de 1979, al V Congrés de CNT es produí l’escissió entre CNT-AIT i CNT renovada, a qui el Tribunal Suprem, en 1989, li va negar l’ús de les sigles CNT, per la qual cosa va adoptar el nom de CGT.
(Publicat en El Federal núm. 16 - Abril 2003)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario