Crònica d’abril 2003
Després de la xerrada sobre federalisme i foralisme realitzada a Igualada, que la premsacomarcal va descriure com a Conferencia Magistral, dies més tard, el15 de febrer, es va celebrar un encontre al Lluçanès Nord per parlar de la importància del Carlisme en aquestes terres. A les 11 del matí a la placeta d'Alpens, els participants es van concentrar davant de la fonda, des de on giraren una visita al poble fins al lloc on hi ha el monument a la famosa batalla d'Alpens, on Josep Albert Planes parla de la mateixa. També visitaren la pairalia del Vilar de Sant Boi de Lluçanès, una casa molt lligada a la historia carlista. El metge Daniel Montañà va parlar de l'estada a la casa del comte d'Espanya a la primera guerra carlina i, a la tercera, quan v~ ser seu de la intendència carlina i s'hi van allotjat els infants Alfons Carles i Maria de les Neus. Tot seguit, es visità la masia de Casademunt de Sant Agustí de Lluçanès, on el dia 17 de gener de 1849, s'hi va allotjar el general Cabrera, amb vuitanta homes i deu cavalls. En aquest lloc, en Pere Mestres va fer uns comentaris sobre el memorial de Jeroni Casademunt. Acabat el recorregut històric cultural del Carlisme, al restaurant Ca la Cinta de l'Alou de Sant Agustí de Lluçanès es parla sobre la figura del general Cabrera. Celebrat el dinar de germanor, en Carles Feliu de Travy dissertàsobre el pairalisme i la seva vinculació amb el carlisme.
------------
El día 20 de febrer, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona, es va presentar el llibre La guerra dels matiners a Catalunya (1846 a 1849) Una crisi social econòmica de Robert Vallverdú, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El tinent d'alcalde J. Vallvé va portar la representació institucional i l'Albert Manent va estar l'encarregat de la presentació del llibre i de l'autor, de qui va dir que estudiava el Carlisme amb molta cura i estima. Robert Vallverdú va justificar l'estudi dels períodes anteriors i posteriors a la guerra. Una contesa caracteritzada pel procés de proletarització d'amples capes de la societat, que es van aixecar contra el liberalisme.
Acabada la presentació del llibre a l' Ajuntament, els militants del Partit Carlí de Catalunya van celebrar un sopar amb la presencia del l'autor en un restaurant de la ciutat de Tarragona. Carlins del Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i de lescomarques del l'Ebre es van reunir i participar en un col·loqui informal amb l'autor.
La Societat Transversal
Les manifestacions del dia 15 de febrer contra la guerra han mostrat r existència d'una realitat: l’ascens amb força de l’anomenada societat transversal, aquella part de la ciutadania que es nega a ser faixada per la maquinària del sistema polític. Tothom va estar d'acord de manifestar-se sota una sola pancarta que digués NO A LA GUERRA, ATUREM LA GUERRA!. Però els polítics del sistema van parapetar-se sota un altre pancarta.
PP i PSOE han confortat al conjunt de l’estat un bloc uniformador i centralista per lluitar contra la "desproporcionada" "confrontació institucional". Els intents de recusació del president del tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, per insults als pobles de l’estat, s'han trobat amb la disciplina de vot d'aquestes dues formacions. ¿Amb quines garanties d' objectivitat i neutralitat, el president del Tribunal Constitucional podrà dirimir amb el seu vot qualsevol contenciós presentat per una comunitat autònoma o contra les disposicions d'una comunitat autònoma?
Si el PP es va oposar tant a Madrid com a Barcelona a la recusació, el PSC-PSOE partidari de la mateixa a Barcelona, va votar en contra a Madrid. Acceptarà també el PSC el caràcter de "gueto cultural" i de"tribu" amb el que José Maria Aznar va qualificar a Catalunya.
La ciutadania en general, amb el rerefons de les mobilitzacions contra la guerra o contra la crisi del Prestige, demanda independitzar-se de la tutela que polítics i militars han implantat sobre la societat. Avui, com sempre, els pobles de les Espanyes necessiten d'uns cossos intermedis, que actuïn com a elements de cohesió de la societat i com a fre a la militantocracia i al militarisme. Uns instruments d'actuació que han estat part essencial del programa carlista i que es resumeixen en la idea de l' autogestió global.
(Publicat en El Federal núm. 16 - Abril 2003)
------------
El día 20 de febrer, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona, es va presentar el llibre La guerra dels matiners a Catalunya (1846 a 1849) Una crisi social econòmica de Robert Vallverdú, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El tinent d'alcalde J. Vallvé va portar la representació institucional i l'Albert Manent va estar l'encarregat de la presentació del llibre i de l'autor, de qui va dir que estudiava el Carlisme amb molta cura i estima. Robert Vallverdú va justificar l'estudi dels períodes anteriors i posteriors a la guerra. Una contesa caracteritzada pel procés de proletarització d'amples capes de la societat, que es van aixecar contra el liberalisme.
Acabada la presentació del llibre a l' Ajuntament, els militants del Partit Carlí de Catalunya van celebrar un sopar amb la presencia del l'autor en un restaurant de la ciutat de Tarragona. Carlins del Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i de lescomarques del l'Ebre es van reunir i participar en un col·loqui informal amb l'autor.
La Societat Transversal
Les manifestacions del dia 15 de febrer contra la guerra han mostrat r existència d'una realitat: l’ascens amb força de l’anomenada societat transversal, aquella part de la ciutadania que es nega a ser faixada per la maquinària del sistema polític. Tothom va estar d'acord de manifestar-se sota una sola pancarta que digués NO A LA GUERRA, ATUREM LA GUERRA!. Però els polítics del sistema van parapetar-se sota un altre pancarta.
PP i PSOE han confortat al conjunt de l’estat un bloc uniformador i centralista per lluitar contra la "desproporcionada" "confrontació institucional". Els intents de recusació del president del tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, per insults als pobles de l’estat, s'han trobat amb la disciplina de vot d'aquestes dues formacions. ¿Amb quines garanties d' objectivitat i neutralitat, el president del Tribunal Constitucional podrà dirimir amb el seu vot qualsevol contenciós presentat per una comunitat autònoma o contra les disposicions d'una comunitat autònoma?
Si el PP es va oposar tant a Madrid com a Barcelona a la recusació, el PSC-PSOE partidari de la mateixa a Barcelona, va votar en contra a Madrid. Acceptarà també el PSC el caràcter de "gueto cultural" i de"tribu" amb el que José Maria Aznar va qualificar a Catalunya.
La ciutadania en general, amb el rerefons de les mobilitzacions contra la guerra o contra la crisi del Prestige, demanda independitzar-se de la tutela que polítics i militars han implantat sobre la societat. Avui, com sempre, els pobles de les Espanyes necessiten d'uns cossos intermedis, que actuïn com a elements de cohesió de la societat i com a fre a la militantocracia i al militarisme. Uns instruments d'actuació que han estat part essencial del programa carlista i que es resumeixen en la idea de l' autogestió global.
(Publicat en El Federal núm. 16 - Abril 2003)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario